25 novembre » Santa Caterina, verge i màrtir

Santa Caterina va néixer al segle III en el si d’una noble família envoltada de criats i riqueses. Tots els que escriuen sobre ella ens la presenten com una gran estudiant, especialment en «lletres». Alexandria estava en aquell temps sota el domini de l’emperador Maximí, que cap a l’any 310 va promulgar un edicte, en el qual ordenava que acudissin a la ciutat tots els habitants de la comarca per oferir sacrificis als déus, i que castigaria severament els qui es neguessin.

Diu la tradició que la nostra santa es va presentar davant seu i va mantenir un llarg debat sobre el creador del món i les lleis que el regeixen. Maximí, profundament impressionat per la seva bellesa i saviesa, va decidir trobar-se de nou amb ella en una altra ocasió per continuar debatent. El que no sabia la nostra santa és que l’emperador reuniria els 50 savis més importants de la ciutat. Va arribar el dia i van asseure Caterina enmig dels filòsofs, i el més ancià de tots ells va ser el primer a parlar. Va intentar persuadir-la que havia d’adorar al Sol sota el nom del déu Apol•lo. Va adduir que l’astre rei és el que regeix les estacions de l’any, fertilitza els camps, pinta les flors i produeix els metalls a les entranyes de la terra. Caterina va respondre: «Si el Sol és el més bonic de tots els astres, tota la llum amb què brilla la deu a la magnificència de Déu», i va afegir que el sol mateix es va enfosquir quan Jesús va morir a la creu. La veritat és que santa Caterina va dir moltes més coses que van convèncer no sols el filòsof més ancià, sinó tots els que participaven en aquell debat, que van refusar contradir-lo. L’emperador Maximí, furiós, els va condemnar tots a mort, i després va sotmetre Caterina al martiri en una roda de molí plena de claus.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat